Oficina Chin Kuang Fu de Pei-pu

L'Oficina Chin Kuang Fu és un gran edifici d'estil tradicional construït el 1834 al nou poble de Pei-pu, al comtat de Hsinchun, al nord-oest de l'illa de Taiwan. La construcció servia de centre administratiu per als colons procedents de la Xina continental, de les àrees de Canton i Fukien, que havien fundat el nou poble de Pei-pu i començat a colonitzar i posar en conreu les terres de la zona. L'Oficina servia també com a centre defensiu contra els atacs dels pobles nadius de la zona, que s'oposaven a la colonització xinesa.
El segell és dedicat a l'espígol o lavanda, Lavandula angustifolia, una planta originària de l'àrea mediterrània.

La postal l'envia Wu.

Un gat alemany

Aquest preciós gat negre ha arribat en una postal que ens ha enviat la Jana des de Braunschweig. Els segells són els habituals segells alemanys que mostren diversos tipus de flors. En aquest cas la rosa cartoixana, Dianthus carthusianorum, i un crocus, un gènere de plantes format per unes 80 espècies, entre les quals el safrà.

Milla Paloniemi : L'eriçó malparlat

Milla Pauliina Paloniemi (1983) és una dibuixant i artista gràfica finlandesa, coneguda especialment per la seva tira còmica protagonitzada per un eriçó agressiu, amb tendència a utilitzar paraulotes (aquest és el sentit aproximat del seu nom en finès "kiroileva siili"). El personatge va aparèixer primer en un webcomic el 2003 i va ser publicat, amb un enorme èxit, el 2007. Juntament amb l'eriçó protagonista, hi apareixen altres personatges, com la noia eriçó de qui està enamorat i que el troba encantador quan s'enfada, que és gairebé sempre. "Una preciosa posta de sol", diu ella, i ell contesta amb una frase en què hi apareix la paraula "infern" i hi destaca la paraula ruma -que vol dir lleig-!.

El segell és dedicat al quadre "Escolar II (Noia de negre)", pintat el 1908 per Helene Schjerfbeck (1862-1946), una destacada pintora de Finlàndia.

La postal l'envia l'Anniina.

Canal Bandera Roja

El Canal Bandera Roja. situat a l'extrem nord de la província de Henan, és un canal de regadiu de 71 kilòmetres, construït al vessant de les Muntanyes Taihang, al llarg d'un imponent penya-segat i travessa fins a 42 túnels. El Canal desvia les aigües del riu Zhang i rega els camps del districte de Linzhou. Va ser construït durant la dècada de 1960, bàsicament amb feina manual, sense maquinària moderna, i la propaganda de l'època va convertir la construcció del canal en un exemple de la voluntat invencible del poble xinès i del règim comunista per fer progressar el país. 

La postal l'envia Fuxiao.

Casa frisona de l'illa de Sylt

L'illa de Sylt (en frisó Söl) és la més gran de les Illes Frisones Septentrionals, a la costa de l'estat de Schleswig-Holstein. Històricament les illes han estat poblades per frisons i, en alguns indrets, encara s'hi conserva la seva llengua. La casa tradicional de la postal és a la població de Rantum (en frisó Raantem), d'uns 6oo habitants, situada en una llengua de terra molt estreta -a vegades no supera els 200 metres-, al sud de l'illa de Sylt, on el moviment continuat de les dunes de sorra havia obligat a abandonar diverses granges i una església, fins que la plantació d'herba de platja va estabilitzar el terreny i va acabar amb l'amenaça. Actualment la principal activitat de l'illa és el turisme.

La postal l'envia en Kurt.

Conjunt monàstic de Clonmacnoise

El conjunt monàstic de Clonmacnoise (Cluain Mhic Nóis) es troba a la vora del riu Shannon, al comtat d'Uíbh Fhailí (Offaly), al centre d'Irlanda. El monestir va ser fundat per Sant Ciarán entre els anys 545 i 548 i va esdevenir un dels centres religiosos, culturals i comercials més importants de l'illa durant segles. Posteriorment va esdevenir seu episcopal. A Clonmacnoise hi van rebre sepultura molts reis de Connacht i de Tara. El declivi del monestir va començar al segle XII. Quan Enric VIII d'Anglaterra va suprimir els ordes monàstics, el lloc va passar a l'Església d'Irlanda (anglicana) i no va ser retornat als catòlics fins al segle XX. El conjunt comprèn una catedral, ruïnes de 8 esglésies i diverses creus celtes i torres.

El segell és dedicat a l'anguila, Anguilla anguilla, un peix migratori teleosti de cos molt allargat que es troba a bona part de les costes europees i nordafricanes.

La postal l'envia en Seamus.

Camps i pastures a Holanda

Sovint el nom d'Holanda s'usa com a sinònim de Països Baixos, de fet, però, és la regió occidental formada per les províncies d'Holanda Septentrional i Holanda Meridional, on es troben algunes de les principals ciutats dels Països Baixos, com ara Amsterdam, L'Haia, Rotterdam, Haarlem, Dordrecht o Leiden, amb una altíssima densitat de població. Part del territori d'aquesta regió és resultat del treball als pòlders, que durant segles han guanyat terres al mar o als aiguamolls, amb un complex sistema de desaiguament que ha permès crear camps i terres de pastura.

La postal l'envia en Jeroen.

Postal de Taiwan

La postal és un homenatge al correu tradicional, amb imatges de bústies rebent les seves cartes i postals. Les noves tecnologies han canviant radicalment les maneres de comunicar-se, però l'encant del correu postal tradicional segueix essent força insuperable.
La postal l'envia l'Aka.

Palau de la República a Minsk

El Palau de la República és un edifici de grans dimensions, una de les estructures més imponents de la ciutat de Minsk, situat a la Plaça Oktyabrskaya, una de les més cèntriques de la capital bielorussa. El Palau de la República es va acabar de construir el 2001, en un estil que recorda l'arquitectura estalinista típica de la Unió Soviètica dels anys 50 i 60, que d'altra banda és l'estil en què va ser reconstruïda bona part de la ciutat de Minsk després de l'enorme destrucció de la Segona Guerra Mundial. Al Palau de la República s'hi fan concerts, conferències i reunions polítiques i hi sol actuar l'Orquestra Presidencial de Bielorússia.

La postal l'envia l'Alina.

Església del Salvador sobre la Sang Vessada

L'Església del Salvador sobre la Sang Vessada, també anomenada Catedral de la Resurrecció de Crist, és una de les esglésies més destacades de Sant Petersburg. Aquest temple ortodox es va edificar en el lloc on, l'any 1881, va ser assassinat el tsar Alexandre II -d'aquí el seu nom-. La construcció va durar de 1883 a 1907, segons el disseny de l'arquitecte Alfred Parland (1842-1919), en "estil rus", inspirat en les grans construccions com Sant Basili de Moscou.

El primer segell pertany a una sèrie dedicada a la victòria soviètica a la Segona Guerra Mundial i a les armes, d'artilleria en aquest cas, que la van fer possible. El segon és dedicat al kremlin de Novgorod.

La postal l'envia l'Aleksandra.

Arquitectura Art Nouveau a Riga

Riga té uns 800 edificis modernistes (o Art Nouveau) i es considera que es tracta d'una de les majors concentracions d'aquests estil arquitectònic a tot el món. A la postal es veu l'edifici del número 10b del Carrer Elisabet (Elizebetes iela 10b), construït el 1903 per l'arquitecte Mikhail Eisenstein (1867-1921), autor de diversos edificis modernistes, gairebé tots ells a Riga. A Elizebetes 10b hi destaca la composició decorativa, amb màscares, paons, caps i figures geomètriques a la part superior de la façana, i l'ús de maons blaus com a element decoratiu.

La postal l'envia l'Agnese.

Pingüins arribats d'Anglaterra

Aquests pingüins jovenets no han pas vingut de l'Antàrtida, han vingut de Londres en una postal que ens envia la Vicki.

Un panda de Tailàndia

Un altre panda per a la nostra col·lecció. Aquest arriba des de Tailàndia.

El primer segell és dedicat al 60è aniversari de l'establiment de relacions diplomàtiques entre el Regne de Tailàndia i la República de Filipines. El segon és dedicat al catxalot, Physeter catodon. I el tercer commemora el Dia Nacional de les Comunicacions de 2009.

La postal l'envia la Minkky.

Església del Mercat de Hannover

L'Església de Sant Jordi i Sant Jaume de la Plaça del Mercat (Marktkirche St. Georgii et Jacobi) és la principal església luterana de Hannover, a la Baixa Saxònia. L'església va se construïda entre 1347 i 1366 en estil gòtic de maons o gòtic bàltic. Molt danyada per un bombardeig el 1943, va ser restaurada el 1952. L'element més destacat és el seu altar de fusta de til·ler tallada, dels voltants de 1480. La part frontal mostra 21 escenes de la Passió de Crist, i la part posterior mostra escenes de les vides dels patrons, Sant Jordi i Sant Jaume. Aquest altar era en un museu des del segle XIX i el 1952 va ser retornat al seu lloc original.

La postal l'envia la Gisela.

Girona

Girona, capital de la comarca del Gironès i de la província homònima, té prop de 100 mil habitants. La imatge més emblemàtica és la de les acolorides cases sobre l'Onyar. De totes les construccions de la ciutat destaca la Catedral, construïda des del segle XII fins al XVIII, amb elements romànics, gòtics i barrocs, que presideix la ciutat. També destaquen dos altres edificis religiosos: l'església de Sant Feliu, vora la catedral, bàsicament gòtica, i l'antic monestir benedictí de Sant Pere de Galligants. El Barri Vell, l'antiga Girona emmurallada, conserva l'aire de ciutat medieval i hi destaca, per sobre de tot, el Call, el barri jueu on hi florí una important comunitat jueva a l'Edat Mitjana. Dels carrers cal destacar la Rambla de la Llibertat, l'espina dorsal de la vella ciutat medieval, barroca i vuitcentista. I també els ponts sobre l'Onyar, la Plaça de la Independència, la Devesa ... .

Carl von Marr : Tarda d'estiu

Carl von Marr (1858-1936) és un pintor nordamericà que va estudiar art a Alemanya entre 1875 i 1880, on va ser deixeble de Martin Schauss, Karl Gussow i Max Lindenschmitt. Va retornar als Estats Units, però el 1882 es va establir a Munic, on va viure la resta de la seva vida. El seu estil és bàsicament el realisme acadèmic, sovint de caire historicista o costumista, però també va rebre influències de l'impressionisme i del simbolisme. "Tarda d'estiu" va ser premiada a Berlín el 1892. El quadre pertany a l'University of California-Berkeley Art Museum, en préstec actualment al Museum of Wisconsin Art de West Bend, a prop de Milwaukee.

La postal l'envia la Robin.

Església de la Transfiguració de Zaslaue

Zaslaue és una ciutat d'uns 14 mil habitants, a la província de Minsk, fundada l'any 985. A l'època medieval va ser un important centre fortificat. Durant l'època de la Reforma va ser un nucli important dels calvinistes i altres moviments protestants. Els calvinistes van construir el 1577 l'Església de la Transfiguració del Salvador, a l'antic terme de Val, a l'àrea de Zaslaue. La construcció és força simple, amb una torre campanar de grans dimensions.

El segell és dedicat al cosmonauta bielorús Pyotr Klimuk (1942), que va formar part de les missions espacials soviètiques Soyuz 13, Soyuz 18 i Soyuz 30, entre els anys 1973 i 1978.

La postal l'envia l'Alena.

Cascada dels Dracs a Peterhof

La Cascada dels Dracs o de l'Escaquer és part dels jardins i palaus que Pere el Gran va fer construir a Peterhof, a prop de Sant Petersburg, conegut sovint com el Versalles rus. El disseny d'aquesta cascada es va fer el 1716 per l'arquitecte Braunstein i  va ser completat posteriorment per Michetti. La Cascada es va completar el 1739. Més tard es va pintar amb quadres blancs i negres que li han donat el nom de Cascada de l'Escaquer. Els jardins van ser força danyats durant la Segona Guerra Mundial i restaurats posteriorment.

El primer segell mostra l'escultura "Mamuts" de Kovalchuk, obra contemporània de grans dimensions a la ciutat siberiana de Khanty-Mansiysk. El segon mostra un detall de la Cambra d'Ambre del Palau de Tsàrskoie Selo. I el tercer mostra un cullerot dels voltants de 1910. 

La postal l'envia en Nikolai.

Sami

El poble sami, tradicionalment anomenat lapó (terme que actualment no s'utilitza als països nòrdics perquè es considera pejoratiu), habita la zona més septentrional d'Europa, Lapònia (en sami Sameadnäm), que inclou el nord de Noruega, Suècia, Finlàndia i la Península de Kola a Rússia. Són unes 135 mil persones que parlen una llengua finoúgrica, dividida en diversos dialectes. Tradicionalment han estat nòmades dedicats a la cria de rens, a la caça i la pesca, tot i que actualment la majoria són sedentaris. Tot i la modernització són un poble que conserva amb orgull les seves tradicions vinculades a la vida nòmada i als rens, els vestits tradicionals i el folklore, especialment la música vocal anomenada joik.  Conserven restes de les seves antigues creences, però ara la majoria són cristians luterans o, els més orientals, ortodoxos.

El segell pertany a una sèrie dedicada a les "rareses" finlandeses, com la competició en què les dones fan una cursa per veure quina transporta més ràpidament un home en un carretó per transportar la llet.

La postal l'envia la Marita.

Bielefeld

Bielefeld és una important ciutat del nord-est de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia. Té un 330 mil habitants. La ciutat va ser fundada el 1214 en un indret que permetia controlar un dels passos pel Bosc de Teutoburg. Aviat va esdevenir un important centre manufacturer, sobretot del lli, i a finals del segle XV va entrar a formar part de la Lliga Hanseàtica. Des del segle XVIII, Bielefeld ha estat un  important nucli industrial. La gran destrucció provocada per la Segona Guerra Mundial va fer desaparèixer bona part de la ciutat antiga, que va ser substituïda per una ciutat moderna. Amb tot, destaquen el Castell de Sparrenburg, construït entre 1240 i 1250 i l'Ajuntament Vell (Altes Rathaus), construït el 1904, que combina elements de tipus gòtic i renaixentista. El Teatre de la Ciutat (Stadttheater), seu de l'Òpera de Bielefeld, amb una destacada façana Jugendstil, construït el 1904. I dues esglésies gòtiques, Sant Nicolau, a la Ciutat Vella (Altstaädter Nicolaikirche), de 1236, i Santa Maria, a la Ciutat Nova (Neustädter Marienkirche), construïda a partir de 1293.

La postal l'envia la Simone.